multe

Català

Verb

multe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb multar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb multar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb multar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·te (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.tɛ/

Adjectiu

multe

1. vocatiu masculí singular de multus