plus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈplus/
  • Rimes: -us
  • Etimologia: Del llatí plus, segle XIV.

Nom[modifica]

plus m. ‎(plural invariable)

  1. Quelcom afegit.
    Aquesta tasca té un plus de dificultat perquè no tenim les eines adequades.
  2. Diners que es cobren a banda del sou base.
    Al qui li toqui treballar de nit, cobrarà un plus de nocturnitat.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /plʌs/
    àudio (EUA)

Adjectiu[modifica]

plus ‎(no comparable)

  1. positiu

Nom[modifica]

plus ‎(plural pluses o plusses)

  1. plus
  2. (aritmètica) més (+)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /pluːs/
  • Etimologia: Antigament escrit plous, procedent de l'arrel indoeuropea *pel- («molts»), que es troba també en els termes: plenus, compleo i populus.

Adjectiu[modifica]

plūs m. f. n. ‎(genitiu plūris)

  1. més
    Plus mali quam boni afferre.
    Aportar més mal que bé.

Declinació[modifica]

Tercera declinació variant comparatiu amb formes irregulars o inexistents.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu plūs plūrēs plūra
Vocatiu plūs plūrēs plūra
Acusatiu plūs plūrēs plūra
Genitiu plūris plūrium
Datiu plūribus
Ablatiu plūre plūribus