plenus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈpleː.nʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu pl̥h₁nós, de l'arrel *pel-(«omplir»).
Adjectiu[modifica]
plēnus m., plēna f., plēnum n. (comparatiu plenior, superlatiu plenissimus)
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | plēnus | plēna | plēnum | plēnī | plēnae | plēna | |
Vocatiu | plēne | plēna | plēnum | plēnī | plēnae | plēna | |
Acusatiu | plēnum | plēnam | plēnum | plēnōs | plēnās | plēna | |
Genitiu | plēnī | plēnae | plēnī | plēnōrum | plēnārum | plēnōrum | |
Datiu | plēnō | plēnae | plēnō | plēnīs | |||
Ablatiu | plēnō | plēnā | plēnō | plēnīs |