estel

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Estel


Català
[modifica]

Estels en el cel [1,2]
Estels volant [4]
  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtɛɫ/, occidental /esˈtɛɫ/
Informal: nord-occidental /asˈtɛɫ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *stēlu(m), acusatiu de *stēlus, del clàssic stēlla per canvi de gènere i nombre, segle XIV. Doblet de estrella via el castellà.
  • Anagrames: teles, telés

Nom[modifica]

es·tel m. ‎(plural estels)

  1. (astronomia) Astre que emet llum pròpia.
  2. (popularment) Punt brillant en el cel, independentment del seu origen, tret del Sol i de la Lluna.
  3. estrella (figura convencional)
  4. Joguina voladora que s'eleva per la força del vent i que consta d'un centre i opcionalment d'una cua.

Sinònims[modifica]

Notes[modifica]

  • Estel i estrella o estrela s’usant sovint indistintament. Es prefereix estel en astronomia i estrella en sentit figurat.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]