estel

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Estel


Català
[modifica]

  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *stēlu(m), acusatiu de *stēlus, del clàssic stēlla per canvi de gènere i nombre, segle XIV.
  • Anagrames: teles, telés

Nom[modifica]

es·tel m. ‎(plural estels)

  1. Astre que emet llum pròpia.
  2. Joguina voladora que s'eleva per la força del vent i que consta d'un centre i opcionalment d'una cua.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]