clapa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈkɫa.pə/, occidental /ˈkɫa.pa/
  • Rimes: -apa
  • Etimologia: D’origen germànic incert, probablement onomatopeic, segle XIV, paral·lel a clap i cognat de l’occità antic clapa ‎(«esclat d’una pedra, pila de pedres») i del francès antic claper ‎(«colpejar»). Del soroll d’una pedra va passar a pedra, pila de pedres, petit pedregar, tros de terreny diferent i taca d’un altre color.

Nom[modifica]

cla·pa f. ‎(plural clapes)

  1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]