clapa
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈkɫa.pə/, occidental /ˈkɫa.pa/
- Rimes: -apa
- Etimologia: D’origen germànic incert, probablement onomatopeic, segle XIV, paral·lel a clap i cognat de l’occità antic clapa («esclat d’una pedra, pila de pedres») i del francès antic claper («colpejar»). Del soroll d’una pedra va passar a pedra, pila de pedres, petit pedregar, tros de terreny diferent i taca d’un altre color.
Nom[modifica]
clapa f. (plural clapes)
- Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn.
Variants[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn