placa

De Viccionari
Potser volíeu: placà, plaça, plaçà, plaĉa


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫa.kə/, occidental /ˈpɫa.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: Del francès plaque, segle XVII.

Nom[modifica]

placa m. ‎(plural plaques)

  1. Làmina rígida aplicada sobre una superfície.
  2. (fotografia) Làmina de vidre amb una emulsió fotosensible per a obtenir negatius fotogràfics.
  3. (medicina) Lesió de la pell sobreelevada sense líquid a l'interior, més gran que una pàpula.
  4. (electrònica) Ànode d’un tub electrònic.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

placa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de placar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb placar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈpla.ka/
Americà: alt /ˈpla.k(a)/, baix /ˈpla.ka/

Nom[modifica]

placa f. ‎(plural placas)

  1. placa
  2. (medicina) placa (lesió de la pell)
  3. (medicina) radiografia
  4. (transport) matrícula

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

placa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb placar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb placar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre placa


Italià
[modifica]

Síl·labes: plà·ca (2)

Verb[modifica]

placa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de placare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de placare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plà·ca (2)