plaque

Català

Verb

plaque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de placar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb placar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb placar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb placar.

Variants

• [1] placo, plaqui, plac
• [2] plaqui
• [3] plaqui
• [4] plaqui

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (aelpqu)

Anglès

• Pronúncia: /plaːk/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

plaque ‎(comptable i incomptable, plural plaques)

1. (escultura) làpida

Vegeu també

• plaque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Francès

• Pronúncia: /plak/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del verb plaquer ‎(«aplacar»).

Nom

plaque f. ‎(plural plaques)

1. placa
2. (tennis de taula) goma

Sinònims

• revêtement

Vegeu també

• plaque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].