plaquer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /plaˈke/
  • Etimologia: Del neerlandès placken ‎(«enganxar, reparar»).

Verb[modifica]

plaquer

  1. cobrir, afegir
    Modeste plaquait chaque fil de coton avec une perfection à désespérer des brodeuses.[1]—«Modeste cobria cada fil de cotó amb una perfecció que era la desesperació de les altres brodadores.»
  2. xapar, lacar
    Plaquer en or des bijoux.—«Xapar en or les joies.»
  3. xapar
    Plaquer en acajou un meuble vieilli.—«Xapar amb caoba un moble vell.»
  4. sobreafegir
    Je trouve que la musique est plaquée sur le texte.—«Trobo que la música està sobreafegida al text.»
  5. abandonar
    Après quelques coucheries clandestines, Geneviève plaqua sans ménagements son artiste, qui déclara, du reste, en avoir sa claque.[2]—«Després d'algunes rebolcades clandestines, Geneviève abandonà sense gaires miraments el seu artista, el qual declarà a sobre, tenir la seva pròpia cleca.»
  6. (futbol americà, rugbi) placar
  7. aplanar, allisar
    Plaquer les cheveux.
  8. aplanar, xafar
    Se plaquer au sol.—«Aplanar-se al sol.»


Vegeu també[modifica]

  • plaquer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
  • Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844
  • Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 30