plaquer
Salta a la navegació
Salta a la cerca
↑ Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844
↑ Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 30
Francès[modifica]
Verb[modifica]
plaquer
- cobrir, afegir
- Modeste plaquait chaque fil de coton avec une perfection à désespérer des brodeuses.[1]—«Modeste cobria cada fil de cotó amb una perfecció que era la desesperació de les altres brodadores.»
- xapar, lacar
- Plaquer en or des bijoux.—«Xapar en or les joies.»
- xapar
- Plaquer en acajou un meuble vieilli.—«Xapar amb caoba un moble vell.»
- sobreafegir
- Je trouve que la musique est plaquée sur le texte.—«Trobo que la música està sobreafegida al text.»
- abandonar
- Après quelques coucheries clandestines, Geneviève plaqua sans ménagements son artiste, qui déclara, du reste, en avoir sa claque.[2]—«Després d'algunes rebolcades clandestines, Geneviève abandonà sense gaires miraments el seu artista, el qual declarà a sobre, tenir la seva pròpia cleca.»
- (futbol americà, rugbi) placar
- aplanar, allisar
- Plaquer les cheveux.
- aplanar, xafar
- Se plaquer au sol.—«Aplanar-se al sol.»
Vegeu també[modifica]
- plaquer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
