placo

Potser volíeu: placò

Italià

Verb

placo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de placare

Llatí

• Pronúncia: /ˈplaː.koː/
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Verb

plācō ‎(1a present^?), plācās ‎(2a present), plācāre ‎(infinitiu), plācāvī ‎(perfet), plācātum ‎(supí)

1. aplacar, calmar, amansar