placo

Potser volíeu: placò

Català

Verb

placo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de placar

Variants

• plaque, plaqui, plac

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·co (2)

Italià

Verb

placo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de placare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaː.koː/
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Verb

plācō ‎(1a present^?), plācās ‎(2a present), plācāre ‎(infinitiu), plācāvī ‎(perfet), plācātum ‎(supí)

1. aplacar, calmar, amansar