placo

Potser volíeu: placò, plaço

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpɫa.ku/, occidental /ˈpɫa.ko/
• Rimes: -ako

Verb

placo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de placar.

Variants

• plaque, plaqui, plac

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·co (2)
• Anagrames: capol, polca

Italià

Verb

placo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de placare

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈplaː.koː/
• Etimologia: (pendent)

Verb

plācō ‎(1a present^?), plācās ‎(2a present), plācāre ‎(infinitiu), plācāvī ‎(perfet), plācātum ‎(supí)

1. aplacar, calmar, amansar