aplacar

Potser volíeu: aplaçar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.pɫəˈka/
Occidental:	nord-occidental /a.pɫaˈka/
	valencià /a.pɫaˈkaɾ/, /a.pɫaˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aplacà
• Etimologia: Del llatí placare, segle XV.

Verb

aplacar trans.

1. apaivagar, mitigar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aplacar			haver aplacat
gerundi	aplacant			havent aplacat
participi	aplacat, aplacada, aplacats, aplacades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aplaco	aplaques	aplaca	aplaquem	aplaqueu	aplaquen
	aplaque						val
	aplaqui						sept
	aplac			aplacam	aplacau		bal
imperfet	aplacava	aplacaves	aplacava	aplacàvem	aplacàveu	aplacaven
passat simple	aplaquí	aplacares	aplacà	aplacàrem	aplacàreu	aplacaren
futur	aplacaré	aplacaràs	aplacarà	aplacarem	aplacareu	aplacaran
condicional	aplacaria	aplacaries	aplacaria	aplacaríem	aplacaríeu	aplacarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aplaqui	aplaquis	aplaqui	aplaquem	aplaqueu	aplaquin
	aplaque	aplaques	aplaque			aplaquen	occ, bal
imperfet	aplaqués	aplaquessis	aplaqués	aplaquéssim	aplaquéssiu	aplaquessin
		aplaquesses		aplaquéssem	aplaquésseu	aplaquessen
	aplacàs	aplacassis	aplacàs	aplacàssim	aplacàssiu	aplacassin	bal
		aplacasses		aplacàssem	aplacàsseu	aplacassen	val, bal (1)
	aplacara	aplacares	aplacara	aplacàrem	aplacàreu	aplacaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aplaca	aplaqui	aplaquem	aplaqueu	aplaquin
	–				aplacau		bal
	–		aplaque			aplaquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				aplacàvom	aplacavo		centr, n-occ
	aplacavi						sept
	aplacaia	aplacaies	aplacaia	aplacàiem	aplacàieu	aplacaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aplaco	aplacos	aplaco	aplaqueguem	aplaquegueu		n-occ
imperfet	aplaquessi						sept
	aplaquessa						centr, n-occ
	aplaqueguessa	aplaqueguesses	aplaquegués	aplaqueguéssom	aplaqueguéssou	aplaqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aplacat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aplacar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aplacat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aplacat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aplacat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aplacat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aplacar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aplacat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aplacat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aplacat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aplaco, aplaca, aplaquem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: placate ^(en), calm ^(en)
• Castellà: aplacar ^(es)
• Francès: apaiser ^(fr), calmer ^(fr)
• Italià: placare ^(it)
• Llatí: placare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pla·car (3)
• Anagrames: aclapar, clapara, placara, placarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.