mitigar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mi.tiˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /mi.tiˈɣa/
	valencià /mi.tiˈɣaɾ/, /mi.tiˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mitigà
• Etimologia: Del llatí mītigāre, segle XIV.

Verb

mitigar trans.

1. Fer menys intens.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mitigar			haver mitigat
gerundi	mitigant			havent mitigat
participi	mitigat, mitigada, mitigats, mitigades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mitigo	mitigues	mitiga	mitiguem	mitigueu	mitiguen
	mitigue						val
	mitigui						sept
	mitig			mitigam	mitigau		bal
imperfet	mitigava	mitigaves	mitigava	mitigàvem	mitigàveu	mitigaven
passat simple	mitiguí	mitigares	mitigà	mitigàrem	mitigàreu	mitigaren
futur	mitigaré	mitigaràs	mitigarà	mitigarem	mitigareu	mitigaran
condicional	mitigaria	mitigaries	mitigaria	mitigaríem	mitigaríeu	mitigarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mitigui	mitiguis	mitigui	mitiguem	mitigueu	mitiguin
	mitigue	mitigues	mitigue			mitiguen	occ, bal
imperfet	mitigués	mitiguessis	mitigués	mitiguéssim	mitiguéssiu	mitiguessin
		mitiguesses		mitiguéssem	mitiguésseu	mitiguessen
	mitigàs	mitigassis	mitigàs	mitigàssim	mitigàssiu	mitigassin	bal
		mitigasses		mitigàssem	mitigàsseu	mitigassen	val, bal (1)
	mitigara	mitigares	mitigara	mitigàrem	mitigàreu	mitigaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mitiga	mitigui	mitiguem	mitigueu	mitiguin
	–				mitigau		bal
	–		mitigue			mitiguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mitigat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mitigar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mitigat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mitigat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mitigat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mitigat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mitigar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mitigat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mitigat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mitigat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mitigo, mitiga, mitiguem

Sinònims

• reduir, disminuir, suavitzar, calmar, moderar

Antònims

• intensificar, augmentar, endurir

Derivats

• mitigable

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mitigate ^(en)
• Castellà: mitigar ^(es)
• Francès: mitiger ^(fr)
• Italià: mitigare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ti·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot