aclapar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.kɫəˈpa/
Occidental: nord-occidental /a.kɫaˈpa/, valencià /a.kɫaˈpaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: aclapà
  • Etimologia: D'un mot onomatopeic klapp originari de l'alemany primitiu que va generar klappon («esclafir») i en francès aclaper ‎(«cobrir amb pedres»).
  • Anagrama: aplacar

Verb[modifica]

a·cla·par trans., pron. ‎(pronominal aclapar-se)

  1. Ajupir, tirar-se a terra.
  2. Sentir-se xafat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: aclapo, aclapa, aclapem

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

a·cla·par

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aclaparar

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

aclapar

  1. aclaparar