Vés al contingut

aclapar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ə.kɫəˈpa/
Occidental:  nord-occidental /a.kɫaˈpa/
valencià /a.kɫaˈpaɾ/, /a.kɫaˈpa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: aclapà
  • Etimologia: De l’antic alt alemany *klappōn ‎(«esclafir»), cognat de l’alemany klappen i de l’anglès clap.

Verb

[modifica]

aclapar trans., pron. ‎(pronominal aclapar-se)

  1. Ajupir, tirar-se a terra.
  2. Sentir-se xafat.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: aclapo, aclapa, aclapem

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

aclapar

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aclaparar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]

Verb

[modifica]

aclapar

  1. aclaparar