apaiser

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /a.peˈze/
    àudio (FR)
  • Etimologia: Compost del prefix a-, el substantiu paix i la desinència verbal -er.

Verb[modifica]

apaiser

  1. Amansar (calmar, disminuir la còlera d'agú).
    «Le fracas de l’orchestre leur arrivait, assourdissant. Par instants, les violons dominaient le vacarme qu’ils semblaient apaiser, caresser, contenir, mais le saxo, le piston, la clarinette et surtout la trompette […] se mettaient ensemble à mugir et à pétarader de telle sorte que personne ne parlat plus.» (Francis Carco, L’Homme de minuit, Éditions Albin Michel, París, 1938)
    El sorollam de l'orquestra arribava eixordidor. De vegades els violins dominaven tant la melodia que semblaven amansir, acaronar, contenir, però el saxo, el pistó, el clarinet i sobretot la trompeta [...] es posaven junts a gemegar i a retronar de tal manera que ningú podia parlar.
    Cet enfant ne cesse de crier, apaisez-le.
    Aquest nen no para de plorar, calmeu-lo!
  2. satisfer, calmar, apaivagar
    «Lorsque le flacon fut épuisé, Cogolin constata que faim et soif étaient enfin à peu près apaisées, mais que, de son écu, il ne lui restait plus que deux sols et trois deniers.» (Michel Zévaco, Le Capitan, 1906, Arthème Fayard, col. « Le Livre populaire » núm. 31, 1907)
    Quan l'ampolla es va buidar, Cogolin va constatar que la fam i la sed per fi estaven gairebé calmades, però que del seu escut només en quedaven dos sols i tres denaris.

Variacions[modifica]

Antigament: appaiser o apaixer

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]