apaiser

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /a.peˈze/
    àudio (FR)
  • Etimologia: Compost del prefix a-, el substantiu paix i la desinència verbal -er.
  • Anagrama: paieras

Verb[modifica]

apaiser

  1. Amansar (calmar, disminuir la còlera d'agú).
    -Le fracas de l’orchestre leur arrivait, assourdissant. Par instants, les violons dominaient le vacarme qu’ils semblaient apaiser, caresser, contenir, mais le saxo, le piston, la clarinette et surtout la trompette […] se mettaient ensemble à mugir et à pétarader de telle sorte que personne ne parlat plus.[1]—«El sorollam de l'orquestra arribava eixordidor. De vegades els violins dominaven tant la melodia que semblaven amansir, acaronar, contenir, però el saxo, el pistó, el clarinet i sobretot la trompeta [...] es posaven junts a gemegar i a retronar de tal manera que ningú podia parlar.»
    -Cet enfant ne cesse de crier, apaisez-le.—«Aquest nen no para de plorar, calmeu-lo!»
  2. satisfer, calmar, apaivagar
    Lorsque le flacon fut épuisé, Cogolin constata que faim et soif étaient enfin à peu près apaisées, mais que, de son écu, il ne lui restait plus que deux sols et trois deniers.[2]—«Quan l'ampolla es va buidar, Cogolin va constatar que la fam i la sed per fi estaven gairebé calmades, però que del seu escut només en quedaven dos sols i tres denaris.»

Variacions[modifica]

Antigament: appaiser o apaixer

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Francis Carco, L’Homme de minuit, Éditions Albin Michel, París, 1938
  2. Michel Zévaco, Le Capitan, 1906, Arthème Fayard, col. « Le Livre populaire » núm. 31, 1907