pipa

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpi.pə/, occidental /ˈpi.pa/
• Etimologia: Del llatí vulgar *pipa, derivat de pipare ‎(«piular»).

Nom

pi·pa f. ‎(plural pipes)

1. Instrument per a fumar compost per una cassoleta on es crema el tabac connectada per un costat de la seva base a un tub el final del qual és per on el fumador xucla el fum.
2. (argot) pistola per analogia amb la seva forma.
3. (col·loquial) xumet

Traduccions

    Instrument per a fumar

Anglès: pipe (en) Castellà: pipa (es)

Francès: pipe (fr) Italià: pipa (it)

Nom

pi·pa m. ‎(plural pipes)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 90 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, i amb un mànec curt amb claviller integrat a la caixa, amb trasts i de quatre a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Traduccions

    Instrument musical

Anglès: pipa (en) Castellà: pipa (es)

Francès: pipa (fr)

Referències

• pipa a la Viquipèdia
• pipa. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

pipa ‎(plural pipas)

1. pipa

Referències

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia: /ˈpi.pa/

Nom

pi·pa f. ‎(plural pipas)

1. pipa

Francès

• Pronúncia: /piˈpa/

Nom

pipa m. ‎(plural pipas)

1. (música) pipa

Referències

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].