pipa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpi.pə/, occidental /ˈpi.pa/
• Rimes: -ipa
• Etimologia: Del llatí vulgar *pipa, derivat de pipare ‎(«piular»).

Nom

pipa f. ‎(plural pipes)

1. Instrument per a fumar compost per una cassoleta on es crema el tabac connectada per un costat de la seva base a un tub el final del qual és per on el fumador xucla el fum.
2. (argot) pistola per analogia amb la seva forma.
3. (col·loquial) xumet

Compostos i expressions

• fer la pipa
• fer pam i pipa

Traduccions

Instrument per a fumar

• Albanès: llullë ^(sq) m.
• Alemany: Pfeife ^(de) f.
• Anglès: pipe ^(en)
• Àrab: غَلْيُون‎ ^(ar) m.
• Armeni: ծխամորճ ^(hy) ‎(tskhamortx)
• Àzeri: çubuq ^(az)
• Basc: pipa ^(eu)
• Belarús: тру́бка ^(be) f. ‎(trubka)
• Búlgar: лу́ла ^(bg) f. ‎(lula)
• Castellà: pipa ^(es)
• Coreà: 담뱃대 ^(ko) ‎(dambaetdae)
• Danès: pibe ^(da) c.
• Eslovac: fajka ^(sk) f.
• Eslovè: pipa ^(sl) f.
• Esperanto: pipo ^(eo)
• Estonià: piip ^(et)
• Finès: piippu ^(fi)
• Francès: pipe ^(fr)
• Friülà: pipe ^(fur) f.
• Gallec: pipa ^(gl) f.
• Georgià: ჩიბუხი ^(ka) ‎(txíbukhi)
• Grec: πίπα ^(el) f. ‎(pipa)
• Hebreu: מִקְטֶרֶת‎ ^(he)
• Hindi: पाइप ^(hi)
• Hongarès: pipa ^(hu)
• Ídix: ליולקע‎ ^(yi) f.
• Indonesi: pipa ^(id)
• Irlandès: píopa ^(ga) m.

• Italià: pipa ^(it)
• Japonès: パイプ ^(ja) ‎(paipu)
• Kazakh: трубка ^(kk) ‎(trwbka/trubka)
• Letó: pīpe ^(lv) f.
• Lituà: pypkė ^(lt) f.
• Luxemburguès: Päif ^(lb) f.
• Macedoni: лу́ле ^(mk) n.
• Maori: paipa ^(mi)
• Mongol: гаанс ^(mn)
• Neerlandès: pijp ^(nl) f.
• Polonès: fajka ^(pl) f.
• Portuguès: cachimbo ^(pt) m.
• Romanès: pipă ^(ro) f.
• Rus: тру́бка ^(ru) f. ‎(trubka), лю́лька ^(ru) f. ‎(liülka)
• Serbocroat: лула ^(sh) f. (ciríl·lic), lula ^(sh) f. (llatí)
• Suahili: kiko ^(sw)
• Suec: pipa ^(sv) c.
• Tadjik: трубка ^(tg)
• Tagal: kuwako ^(tl)
• Tai: กล้องยาสูบ ^(th)
• Turc: pipo ^(tr)
• Txec: dýmka ^(cs) f., fajfka ^(cs) f.
• Ucraïnès: тру́бка ^(uk) f. ‎(trubka), лю́лька ^(uk) f. ‎(liülka)
• Urdú: پائپ‎ ^(ur)
• Uzbek: trubka ^(uz)
• Vietnamita: tẩu ^(vi)
• Xinès: 煙斗 ^(zh) ‎(烟斗, yāndǒu)

Nom

pipa m. ‎(plural pipes)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 90 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, i amb un mànec curt amb claviller integrat a la caixa, amb trasts i de quatre a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Traduccions

Instrument musical

• Anglès: pipa ^(en)
• Castellà: pipa ^(es)

• Francès: pipa ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·pa (2)
• Anagrames: papi, papí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• pipa. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

pipa ‎(plural pipas)

1. pipa

Vegeu també

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpi.pa/

Americà: alt /ˈpi.p(a)/, baix /ˈpi.pa/

• Rimes: -ipa
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *pipa ‎(«flauta petita»), de pīpō ‎(«piular»).
• Etimologia: [2] Reducció de pepita.

Nom

pipa f. ‎(plural pipas)

1. pipa
2. (argot) pistola

Nom

pipa f. ‎(plural pipas)

1. llavor, grana
2. (sovint en plural) Llavors torrades de gira-sol.

Sinònims

• pepita

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·pa (2)

Francès

• Pronúncia: /piˈpa/

Nom

pipa m. ‎(plural pipas)

1. (música) pipa

Vegeu també

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].