fum

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfum/^ⓘ
• Rimes: -um
• Etimologia: Del llatí fūmus, segle XIV.

Nom

fum m. ‎(plural fums)

1. (normalment incomptable) Partícules exhalades per una combustió.
2. Vapor visible exhalat o substància que aparenta l’exhalació d’una combustió.
3. (plural) Actitud vanitosa, pretensiosa.

Compostos i expressions

• un fum

Relacionats

• esfumar
• esfumí
• difuminar
• fumada
• fumador
• fumaguera
• fumall
• fumant
• fumar
• fumarada
• fumarell
• fumassa
• fumassola
• fumat
• fumatge
• fumeguera
• fumejant
• fumejar
• fumer
• fumera
• fumerada
• fumeral
• fumerol
• fumerola
• fumerri
• fumífer
• fumífug
• fumigació
• fumigador
• fumigant
• fumigar
• fumigatori
• fumigen
• fumista
• fumisteria
• fumívor
• fumós
• parafum
• salfumant
• sufumigació
• sufumigar

Traduccions

Exhalació de combustió

• Alemany: Rauch ^(de) m.
• Anglès: smoke ^(en)
• Basc: ke ^(eu)
• Castellà: humo ^(es)
• Cors: fume ^(co), fumu ^(co)
• Danès: røg ^(da) c.
• Eslovac: dym ^(sk) m., čmud ^(sk) m.
• Esperanto: fumo ^(eo)
• Estonià: suits ^(et)
• Francès: fumée ^(fr) f.
• Friülà: fum ^(fur) m.
• Gallec: fume ^(gl) m.
• Gal·lès: mwg ^(cy) m.
• Grec: καπνός ^(el) m. ‎(kapnós)
• Grec antic: καπνός ^(grc) m. ‎(kapnós)
• Hebreu: עָשָׁן‎ ^(he) m.
• Indonesi: asap ^(id)
• Irlandès: deatach ^(ga) m.
• Islandès: reykur ^(is) m.
• Italià: fumo ^(it)
• Llatí: fumus ^(la) m.
• Occità: fum ^(oc)
• Piemontès: fum ^(pms) m.
• Polonès: dym ^(pl) m.
• Portuguès: fumo ^(pt), fumaça ^(pt)
• Retoromànic: fim ^(rm) m., fem ^(rm) m.
• Romanès: fum ^(ro) n.
• Rus: дым ^(ru) m. ‎(dim)
• Suec: rök ^(sv) c.
• Txec: dým ^(cs) m.
• Vilamovià: raojch ^(wym) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: muf ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC