pipo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpi.pu/, occidental /ˈpi.po/

Verb

pipo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pipar.

Variants

• pipe, pipi, pip

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·po (2)
• Anagrames: popi, popí

Finès

Nom

pipo ‎(genitiu pipon) (sense gradació)

1. gorro (de punt, sense visera, a vegades amb borla)

   peitä korvasi pipolla

   tapa't les orelles amb el gorro

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre pipo