sole

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Sole, Solé


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /səʊl/
    audio (US)
  • Etimologia:
Adjectiu: de l'anglès mitjà sole, del francès antic sol, del llatí sōlus, del protoindoeuropeu *swé ‎(pronom reflexiu).
Nom (anatomia): del francès antic sole, del llatí vulgar *sola ‎(«sola del calçat»), de solea ‎(«sandàlia, sola»), del protoindoeuropeu *swol-.
Nom (agricultura): de l'anglès antic sāl ‎(«corda, lligam, regna, collar»), del protogermànic *sailą ‎(«corda»), del protoindoeuropeu *sey- ‎(«lligar»).

Adjectiu[modifica]

sole ‎(no comparable)

  1. sol, únic
  2. solter

Nom[modifica]

sole ‎(plural soles)

  1. (anatomia) planta del peu
  2. llenguado

Nom[modifica]

sole ‎(plural soles)

  1. (dialectal, obsolet) jou

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1046


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsoː.le/

Nom[modifica]

sole m. ‎(plural soli)

  1. sol

Adjectiu[modifica]

sole f. pl.

  1. forma plural de sola

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Síl·labes: só·le (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsoː.lɛ/

Adjectiu[modifica]

sōle

  1. vocatiu masculí singular de sōlus