sole

Potser volíeu: Sole, Solé

Anglès

• Pronúncia: /səʊl/

  audio (US)

• Etimologia:

Adjectiu: de l'anglès mitjà sole, del francès antic sol, del llatí sōlus, del protoindoeuropeu *swé ‎(pronom reflexiu).

Nom (anatomia): del francès antic sole, del llatí vulgar *sola ‎(«sola del calçat»), de solea ‎(«sandàlia, sola»), del protoindoeuropeu *swol-.

Nom (agricultura): de l'anglès antic sāl ‎(«corda, lligam, regna, collar»), del protogermànic *sailą ‎(«corda»), del protoindoeuropeu *sey- ‎(«lligar»).

Adjectiu

sole ‎(no comparable)

1. sol, únic
2. solter

Nom

sole ‎(plural soles)

1. (anatomia) planta del peu
2. llenguado

Nom

sole ‎(plural soles)

1. (dialectal, obsolet) jou

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1046

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoː.le/

Nom

sole m. ‎(plural soli)

1. sol

Adjectiu

sole f. pl.

1. forma plural de sola

Miscel·lània

• Síl·labes: Síl·labes: só·le (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoː.lɛ/

Adjectiu

sōle

1. vocatiu masculí singular de sōlus