sole

Potser volíeu: Sole, Solé

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /səʊl/ audio (US) ^ⓘ
• Etimologia:

Adjectiu: de l'anglès mitjà sole, del francès antic sol, del llatí sōlus, del protoindoeuropeu *swé ‎(pronom reflexiu).

Nom (anatomia): del francès antic sole, del llatí vulgar *sola ‎(‘sola del calçat’), de solea ‎(‘sandàlia, sola’), del protoindoeuropeu *swol-.

Nom (agricultura): de l'anglès antic sāl ‎(‘corda, lligam, regna, collar’), del protogermànic *sailą ‎(‘corda’), del protoindoeuropeu *sey- ‎(‘lligar’).

Adjectiu

sole ‎(no comparable)

1. sol, únic
2. solter

Nom

sole ‎(plural soles)

1. (anatomia) planta del peu
2. llenguado

Nom

sole ‎(plural soles)

1. (dialectal, obsolet) jou

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1046

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈsoː.le/

Nom

sole m. ‎(plural soli)

1. sol

Adjectiu

sole f. pl.

1. forma plural de sola

Miscel·lània

• Síl·labes: só·le (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsoː.lɛ/

Adjectiu

sōle

1. vocatiu masculí singular de sōlus