solter

Potser volíeu: SOLTER

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /suɫˈte/, balear /soɫˈte/, /suɫˈte/

Occidental: nord-occidental /soɫˈte/, valencià /soɫˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De solt i el sufix -er, segle XVI. Amb el sentit de no casat és un calc semàntic del castellà soltero.

Adjectiu

solter m. ‎(femení soltera, plural masculí solters, plural femení solteres)

1. Solt, que no forma un conjunt.
2. (castellanisme) Sense parella, no casat.

Sinònims

• lliure, aïllat, isolat
• fadrí

Derivats

• biga soltera

Traduccions

No casat

• Alemany: ledig ^(de)
• Anglès: single ^(en)
• Àrab: أَعْزَب‎ ^(ar)
• Búlgar: сам ^(bg) ‎(sam)
• Castellà: soltero ^(es)
• Finès: naimaton ^(fi)
• Francès: célibataire ^(fr)
• Gallec: solteiro ^(gl)
• Gal·lès: sengl ^(cy)
• Grec: ανύπαντρος ^(el) ‎(anípandros)
• Grec antic: ἄγαμος ^(grc) ‎(ágamos)
• Hebreu: רַוָּק‎ ^(he)
• Hindi: अविवाहित ^(hi)
• Ídix: ליידיק‎ ^(yi)
• Irlandès: singil ^(ga)
• Italià: nubile ^(it) m., single ^(it) f., celibe ^(it)
• Japonès: 独身 ^(ja)

• Llatí: caelebs ^(la)
• Llengua de signes catalana: SOLTER ^(csc)
• Luxemburguès: onbestuet ^(lb)
• Neerlandès: alleenstaand ^(nl)
• Polonès: nieżonaty ^(pl) m., niezamężna ^(pl) f.
• Portuguès: solteiro ^(pt)
• Romanès: celibatar ^(ro)
• Rus: нежена́тый ^(ru) m. ‎(nejenati), незаму́жняя ^(ru) f. ‎(nezamújniaia)
• Sard: bagadìu ^(sc), solteri ^(sc)
• Suec: ensamstående ^(sv), ogift ^(sv)
• Tai: โสด ^(th)
• Turc: bekar ^(tr)
• Txec: svobodný ^(cs)
• Vietnamita: độc thân ^(vi)
• Volapük: selibik ^(vo)
• Xinès: 獨身 ^(zh) ‎(独身, dúshēn)

Nom

solter m. ‎(plural solters, femení soltera)

1. (castellanisme) Persona sense parella, no casada.

Sinònims

• celibatari, fadrí, lliure, renoc

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·ter (2)
• Heterograma de 6 lletres (elorst)
• Anagrames: oltres, resolt, rètols

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC