sal

Català

Pronúncia(i): /ˈsaɫ/
Rimes: -al
Homòfon: salt
Etimologia: Del llatí sāl, segle XIII.

Nom

sal f. ‎(plural sals)

Substància blanca de clorur de sodi, obtinguda principalment de l’aigua de mar, usada com a condiment i conservant.
(química) Compost derivat de la neutralització d’un àcid amb una base o un metall.
(figuradament) Element que dóna gràcia, agudesa, interès, picantor.

Sinònims

(clorur de sodi) sal de cuina, sal de taula, salobre (per evaporació)
(que dóna gràcia) salat

Derivats

Relacionats

Traduccions

Clorur de sodi

Alemany: Salz ^(de) n.
Anglès: salt ^(en)
Àrab: مِلْح ^(ar) m. (milḥ)
Armeni: աղ ^(hy) ‎(akh)
Asturià: sal ^(ast) m.
Basc: gatz ^(eu)
Birmà: ဆား ^(my) (hca:)
Castellà: sal ^(es) f.
Coreà: 소금 ^(ko) ‎(sogeum)
Danès: salt ^(da) n.
Eslovac: soľ ^(sk) f.
Eslovè: sol ^(sl) f.
Esperanto: salo ^(eo)
Estonià: sool ^(et)
Feroès: salt ^(fo) n.
Finès: suola ^(fi)
Francès: sel ^(fr) m.
Friülà: sâl ^(fur)
Gallec: sal ^(gl) m.
Grec: άλας ^(el) n. ‎(alas)
Grec antic: ἅλς ^(grc) n. ‎(háls)
Hebreu: מֶלַח‎ ^(he) m.
Hongarès: só ^(hu)
Irlandès: salann ^(ga) m.
Italià: sale ^(it) m.
Japonès: 塩 ^(ja)
Laosià: ເກືອ ^(lo) (kư̄a)
Llatí: sal ^(la) m.
Llengua de signes catalana: SALAR ^(csc), POLS ^(csc)
Maltès: melħ ^(mt) m.
Manxú: ᡩᠠᠪᠰᡠᠨ ^(mnc) (dabsun)
Neerlandès: zout ^(nl) n.
Piemontès: sal ^(pms) m. f.
Polonès: sól ^(pl) f.
Portuguès: sal ^(pt) m.
Quítxua: kachi ^(qu)
Retoromànic: sal ^(rm) m., sel ^(rm) m.
Rohingya: nun ^(rhg)
Romanès: sare ^(ro) f.
Romaní: lon ^(rom) m.
Rus: соль ^(ru) f. ‎(sol)
Sànscrit: लवण ^(sa) n.
Sard: sabi ^(sc), sale ^(sc), sali ^(sc)
Serbocroat: со ^(sh), so ^(sh)
Sicilià: sali ^(scn) m.
Suec: salt ^(sv) n.
Tahitià: miti ^(ty)
Tai: เกลือ ^(th) (glʉʉa)
Tibetà: ཚྭ ^(bo) (tshwa)
Turc: tuz ^(tr)
Turcman: duz ^(tk)
Txec: sůl ^(cs) f.
Ucraïnès: сіль ^(uk) f. ‎(sil)
Uigur: تۇز ^(ug) (tuz)
Uzbek: tuz ^(uz)
Való: sé ^(wa)
Vietnamita: muối ^(vi)
Vilamovià: zaołc ^(wym) n.
Xinès: 鹽 ^(zh) ‎(盐, yán)

Compost químic de la neutralització

Anglès: salt ^(en)
Castellà: sal ^(es) f.
Francès: sel ^(fr) m.
Italià: sale ^(it) m.

Element de dóna gràcia

Anglès: spice ^(en)
Castellà: sal ^(es) f., salero ^(es) m.
Francès: sel ^(fr) m., piquant ^(fr) m.
Italià: sale ^(it) m.

Verb

sal

(balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de salar.

Variants

salo, sale, sali

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrames: als ^(alfagrama), las ^(revers)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsal/
Rimes: -al
Etimologia: Del llatí sal.

Nom

sal f. ‎(plural sales)

sal

Verb

sal

Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb salir.

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /saːɫ/
Etimologia: Del protoindoeuropeu *sal- ‎(«salabrós»).

Nom

sāl m. n. ‎(genitiu salis)

sal

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sāl	salēs
Vocatiu	sāl	salēs
Acusatiu	salem, sāl	salēs
Genitiu	salis	salum
Datiu	salī	salibus
Ablatiu	sale	salibus

Vegeu també

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.878-879