salar

Potser volíeu: SALAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /saˈɫa/
	valencià /saˈɫaɾ/, /saˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: celà, celar, salà
• Etimologia: [1] De sal, segle XIII.
• Etimologia: [2] De sa i altres articles provinents del llatí ipse, per analogia amb sal.

Verb

salar trans.

1. Preparar alguna cosa per a conservar-la, típicament cuirs o aliments, cobrint-la o impregnant-la amb sal.
2. Posar sal en aliments o begudes, especialment quan és en excés.
3. Donar a menjar sal als animals.
4. Alguna cosa donar gust salat al conjunt de l'aliment del qual forma part.

   La Maria li posa uns peixets molt bons que ajuden a salar l'arròs.

5. (mallorquí) Escampar la lletada per terra per tal de cobrir les juntes de l'enrajolat.
6. Incomplir l'assistència obligatòria a algun lloc.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	salar			haver salat
gerundi	salant			havent salat
participi	salat, salada, salats, salades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	salo	sales	sala	salem	saleu	salen
	sale						val
	sali						sept
	sal				salau		bal, alg
				salam			bal
imperfet	salava	salaves	salava	salàvem	salàveu	salaven
passat simple	salí	salares	salà	salàrem	salàreu	salaren
futur	salaré	salaràs	salarà	salarem	salareu	salaran
condicional	salaria	salaries	salaria	salaríem	salaríeu	salarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sali	salis	sali	salem	saleu	salin
	sale	sales	sale			salen	occ, bal
imperfet	salés	salessis	salés	saléssim	saléssiu	salessin
		salesses		saléssem	salésseu	salessen
	salàs	salassis	salàs	salàssim	salàssiu	salassin	bal
		salasses		salàssem	salàsseu	salassen	val, bal (1)
	salara	salares	salara	salàrem	salàreu	salaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	sala	sali	salem	saleu	salin
	–				salau		bal, alg
	–		sale			salen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				salàvom	salavo		centr, n-occ
	salavi						sept
	salaia	salaies	salaia	salàiem	salàieu	salaien	n-occ
condicional	salariva	salarives	salariva	salarívem	salaríveu	salariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	salo	salos	salo	saleguem	salegueu		n-occ
imperfet	salessi		salessi				sept, alg
	salessa						centr, n-occ
	saleguessa	saleguesses	salegués	saleguéssom	saleguéssou	saleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... salat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... salar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... salat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... salat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... salat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... salat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... salar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... salat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... salat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... salat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: salo, sala, salem

Derivats

• dessalar

Traduccions

Posar sal

• Anglès: salt ^(en)
• Castellà: salar ^(es)
• Francès: saler ^(fr)
• Italià: salare ^(it)
• Llengua de signes catalana: SALAR ^(csc), POLS ^(csc)

Verb

salar intr.

1. (lingüística) Usar els articles salats de l'arrel llatina ipse (es, sa, ses).

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·lar (2)
• Anagrama: alars

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Caló català

• Pronúncia: /səˈla/
• Etimologia: Del romaní asal.

Verb

salar ‎(səlá)

1. riure

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33