sols

Potser volíeu: Sols, sòls

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔɫs/
• Rimes: -ɔls
• Etimologia: De sol ‎(adjectiu) i el sufix -s ‎(adverbial), segle XIV.
• Homòfon: sòls

Adverbi

sols

1. solament

Adjectiu

sols m. pl.

1. Forma plural de sol.

Nom

sols m. pl.

1. Forma plural de sol.

Verb

sols

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de soler.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Català antic

• Etimologia: Adverbi: de sol ‎(adjectiu) i el sufix -s ‎(adverbial).
• Etimologia: Abreviatura: de *solidos, plural de solidum ‎(«sòlid, sou»). Usat com a abreviatura mantenint la pronúncia com souls o sous

Adverbi

sols

1. solament, sols

Abreviatura

sols

1. sous (moneda)

   «Sènyer, ·I· hom atroba·Ia· pera preciosa qui valia ·M· sols la qual vené per ·I· diner.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles o Fèlix, 1288-1289)

   Senyor, un home trobà una pedra preciosa que valia mil sous que vengué per un diner.

Variants

• solds

Adjectiu

sols

1. forma plural de sol

Verb

sols

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de soler

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Anglès

Nom

sols

1. forma plural de sol

Francès

• Pronúncia: /sɔl/

Nom

sols m. pl.

1. forma plural de sol