soler

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Soler


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /suˈɫe/, balear /soˈɫe/, /suˈɫe/
Occidental: nord-occidental /soˈɫe/, valencià /soˈɫeɾ/

Verb[modifica]

so·ler intr.

  1. (auxiliar) Fer habitualment o esdevenir-se l'acció indicada per l'infinitiu que el segueix

Conjugació[modifica]

Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.

Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

so·ler m. ‎(plural solers)

  1. sòl
  2. Paviment de la planta baixa d’una casa.

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: soler


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /soˈleɾ/
Americà: alt /s(o)ˈleɾ/, baix /soˈleɾ/
  • Etimologia: Verb: del llatí solēre. Nom: del català soler.

Verb[modifica]

so·ler intr. ‎(defectiu, present suelo)

  1. soler

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

so·ler m. ‎(plural soleres)

  1. (nàutica) soler d’una embarcació