soldre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sol·dre intr.

  1. (dialectal) forma alternativa de soler

Conjugació[modifica]

Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.

Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

soldre

  1. resoldre
  2. absoldre

Vegeu també[modifica]