solitud

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫiˈtut/
	balear /so.ɫiˈtut/, /su.ɫiˈtut/
Occidental:	/so.ɫiˈtut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí sōlitūdō.

Nom

solitud f. ‎(plural solituds)

1. Situació d'absència de d'altres éssers vius.

   «Podem gaudir de la lectura que fa sobre les obres d'aquesta vídua que es lamenta de la solitud en les seves balades...» ()

Sinònims

• soledat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Unendlichkeit ^(de)
• Anglès: loneliness ^(en)
• Castellà: soledad ^(es) f.
• Francès: solitude ^(fr)
• Italià: solitudine ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·li·tud (3)
• Heterograma de 7 lletres (dilostu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB