iode
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈjɔ.ðə/, occidental ⓘ
- Etimologia: Del grec antic ἰώδης (iṓdēs, «violat»), segle XIX, en referència al color del vapor de iode observat per Joseph-Louis Gay-Lussac el 1812.
Nom[modifica]
iode m. (només en singular)
- Element químic de nombre atòmic 53 i símbol I.
Relacionats[modifica]
Taula periòdica en català
|
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Verb[modifica]
iode
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iodar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb iodar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb iodar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb iodar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
Francès[modifica]
- Pronúncia: /jɔd/
Nom[modifica]
iode m. (incomptable)
Relacionats[modifica]
Taula periòdica en francès
|
Romanès[modifica]
Nom[modifica]
iode
- vocatiu singular de iod
Categories:
- Derivats del grec antic al català
- Mots en català documentats des del segle XIX
- Substantius masculins en català
- Elements químics en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius masculins en francès
- Elements químics en francès
- Formes de substantius en romanès