coure

De Viccionari
Potser volíeu: couré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈkɔw.ɾə/, (gironí) /ˈkow.ɾə/, occidental /ˈkɔw.ɾe/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈkɔw.ɾə/, occidental /ˈkɔw.ɾe/
  • Rimes: -ɔwɾe
  • Etimologia: Nom: del llatí cuprum, del grec antic Κύπρος ‎(Kýpros, «Xipre») d’on s’extreia principalment, segle XIII.
  • Etimologia: Verb: del llatí vulgar *cocere, del clàssic coquere.

Nom[modifica]

coure m. ‎(normalment en singular, plural coures)

  1. Element químic, sòlid, de nombre atòmic 29, símbol Cu i amb un pes atòmic de 63,536 unitats de massa atòmica.
  2. Color marró rogenc que s'assembla al color del coure.
    #B87333

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

coure trans., intr.

  1. (cuina) Preparar un aliment al foc o alta temperatura.
  2. Sotmetre un material al foc per modificar-ne les propietats.
  3. (intransitiu) Produir coïssor, una sensació com de cremada.
  4. (pronominal, castellanisme) rumiar, maquinar
    «Ella, dona intel·ligent i advocada prestigiosa, posarà el pessic de sal a tot allò que es cogui a la Casa Blanca.» (Avui, 8-02-1993)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: coc, cou, coem
Vocal rizotònica: /ɔ/

El participi és cuit si «ha estat sotmès a cocció» i cogut si «ha produït coïssor».

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kuʁ/

Verb[modifica]

coure

  1. primera persona singular (je/j') del present de subjuntiu de courir
  2. tercera persona singular (il, elle, on) del present de subjuntiu de courir