fregir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /fɾəˈʒi/

Occidental: nord-occidental /fɾeˈʒi/, valencià /fɾeˈd͡ʒiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)

Àudio: valencià

(fitxer)

• Homòfon: fregí
• Etimologia: Del llatí frīgere, segle XIV.

Verb

fregir trans., pron., intr. ‎(pronominal fregir-se)

1. Cuinar un aliment amb oli o greixos.

Compostos i expressions

• estar fregit: passar molta calor.

Derivats

• refregir

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb variants pures amb alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fregir			haver fregit o frit
gerundi	fregint			havent fregit o frit
participi	fregit, fregida, fregits, fregides
	frit, frita, frits, frites						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fregeixo	fregeixes	fregeix	fregim	fregiu	fregeixen
	fregesc						bal
	fregeixi						sept
	fregisc	fregixes	fregix			fregixen	occ
	fregixo						n-occ
	frig	friges	frig			frigen	bal, val
		frigis	frigi			frigin	alg
imperfet	fregia	fregies	fregia	fregíem	fregíeu	fregien
passat simple	fregí	fregires	fregí	fregírem	fregíreu	fregiren
futur	fregiré	fregiràs	fregirà	fregirem	fregireu	fregiran
condicional	fregiria	fregiries	fregiria	fregiríem	fregiríeu	fregirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fregeixi	fregeixis	fregeixi	fregim	fregiu	fregeixin
	fregisca	fregisques	fregisca			fregisquen	occ
	fregesqui	fregesquis	fregesqui	fregiguem	fregigueu	fregesquin	bal
	frigi	frigis	frigi			frigin	bal, alg
	frija	friges	frija			frigen	val
imperfet	fregís	fregissis	fregís	fregíssim	fregíssiu	fregissin
		fregisses		fregíssem	fregísseu	fregissen
	fregira	fregires	fregira	fregírem	fregíreu	fregiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fregeix	fregeixi	fregim	fregiu	fregeixin
	–		fregesqui	fregiguem		fregesquin	bal
	–	fregix	fregisca			fregisquen	occ
	–	frig					bal, val
	–		frigi			frigin	bal, alg
	–		frija			frigen	val

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fregeix						bal, alg
imperfet	fregiva	fregives	fregiva	fregívem	fregíveu	fregiven	n-occ, alg
condicional	fregiriva	fregirives	fregiriva	fregirívem	fregiríveu	fregiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fregixa	fregixes	fregixa	fregisquem	fregisqueu	fregixen	n-occ
		fregixos	fregixo				n-occ
	fregesca	fregesques	fregesca			fregesquen	bal
imperfet	fregigués	fregiguesses	fregigués	fregiguéssem	fregiguésseu	fregiguessen
	fregissi		fregissi				sept, alg
	fregiguera	fregigueres	fregiguera	fregiguérem	fregiguéreu	fregigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...fregit o frit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...fregir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...fregit o frit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...fregit o frit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...fregit o frit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...fregit o frit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...fregir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...fregit o frit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...fregit o frit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...fregit o frit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fregeixo, fregeix, fregim

Traduccions

Traduccions

• Alemany: braten ^(de)
• Anglès: fry ^(en)
• Àrab: قَلَى‎ ^(ar)
• Armeni: տապակել ^(hy) ‎(tapakel)
• Basc: frijitu ^(eu)
• Belarús: сма́жыць ^(be) ‎(smàjits)
• Búlgar: пържа ^(bg) ‎(parja)
• Castellà: freír ^(es)
• Coreà: 튀기다 ^(ko) ‎(twigida)
• Còrnic: fria ^(kw)
• Danès: stege ^(da)
• Eslovac: smažiť ^(sk)
• Esperanto: friti ^(eo)
• Francès: frire ^(fr)
• Friülà: fridi ^(fur)
• Gallec: frixir ^(gl), fritir ^(gl)
• Gal·lès: ffrio ^(cy)
• Grec: τηγανίζω ^(el) ‎(tiganizo)
• Hebreu: טיגן‎ ^(he)
• Hongarès: süt ^(hu)
• Italià: friggere ^(it)
• Kurd: biraştin ^(ku)
• Letó: cept ^(lv)
• Lituà: kepti ^(lt)

• Llatí: frigere ^(la)
• Macedoni: пржи ^(mk)
• Maori: parai ^(mi)
• Mongol: шарах ^(mn)
• Neerlandès: bakken ^(nl), braden ^(nl)
• Noruec: steke ^(no)
• Occità: fregir ^(oc)
• Polonès: smażyć ^(pl), usmażyć ^(pl)
• Portuguès: fritar ^(pt)
• Romanès: frige ^(ro), prăji ^(ro)
• Rus: жа́рить ^(ru) ‎(jàrit), поджа́рить ^(ru) ‎(podjàrit)
• Sànscrit: भृज्जति ^(sa)
• Sard: fríere ^(sc)
• Serbocroat: пржити ^(sh), pržiti ^(sh)
• Suec: steka ^(sv)
• Tai: ทอด ^(th)
• Turc: kızartmak ^(tr)
• Txec: smažit ^(cs), usmažit ^(cs)
• Ucraïnès: сма́жити ^(uk) ‎(smàjiti)
• Vènet: frìxer ^(vec)
• Vietnamita: chiên ^(vi)
• Volapük: loetön ^(vo)
• Xinès: 煎 ^(zh) ‎(jiān)

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·gir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot