coïssor

Potser volíeu: COÏSSOR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.iˈso/ⓘ
	balear /ko.iˈso/, /ku.iˈso/
Occidental:	nord-occidental /ko.iˈso/, valencià /ko.iˈsoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del català antic cuiçor, de *cuiçó per analogia amb cremor, ardor, del llatí coctiōne(m), acusatiu de coctiō, segle XV. Doblet de cocció.

Nom

coïssor f. ‎(plural coïssors)

1. Sensació coent produïda per una irritació.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sting ^(en)
• Castellà: escozor ^(es) m.
• Francès: cuisson ^(fr) f.
• Llengua de signes catalana: COURE-DOLOR ^(csc), COÏSSOR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ïs·sor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC