Vés al contingut

rostir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /rusˈti/
balear /rosˈti/, /rusˈti/
Occidental:  nord-occidental /rosˈti/
valencià /rosˈtiɾ/, /rosˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: rostí
  • Etimologia: Del fràncic *raustjan, segle XIV.

Verb[modifica]

rostir trans., pron. ‎(pronominal rostir-se)

  1. Coure un aliment a foc viu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rosteixo, rosteix, rostim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]