rostir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /rusˈti/
Occidental: nord-occ. /rosˈti/, val. /rosˈtiɾ/, /rusˈtiɾ/
  • Etimologia: Del germànic *raustjan, segle XIV.

Verb[modifica]

ros·tir trans., pron. ‎(pronominal rostir-se)

  1. Coure un aliment a foc viu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rosteixo, rosteix, rostim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]