rostit

Català

• Pronúncia:

Oriental: /rusˈtit/

Occidental: nord-occidental /rosˈtit/, valencià /rosˈtit/, /rusˈtit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De rostir, segle XVI.
• Anagrames: sortit, trotis

Nom

ros·tit m. ‎(plural rostits)

1. Carn cuita a foc viu amb greix.

Traduccions

Traduccions: rostit

• Anglès: roast ^(en)
• Castellà: asado ^(es)

• Francès: rôti ^(fr)

Verb

ros·tit

1. participi masculí singular del verb rostir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC