rostit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /rusˈtit/

Occidental: nord-occidental /rosˈtit/, valencià /rosˈtit/, /rusˈtit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De rostir, segle XVI.

Nom

rostit m. ‎(plural rostits)

1. Carn cuita a foc viu amb greix.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: gebraten ^(de)
• Anglès: roast ^(en)
• Castellà: asado ^(es)
• Coreà: 구이 ^(ko) ‎(gu-i)
• Finès: paahdettu ^(fi)
• Francès: rôti ^(fr)
• Gallec: asado ^(gl)
• Gal·lès: rhost ^(cy)

• Grec: ψητός ^(el) ‎(psitós)
• Hongarès: sült ^(hu)
• Italià: al forno ^(it)
• Neerlandès: geroosterd ^(nl)
• Portuguès: assado ^(pt)
• Quítxua: kanka ^(qu)
• Rus: жа́реный ^(ru) ‎(jàreni)
• Xinès: 烘烤 ^(zh) ‎(hōngkǎo)

Verb

rostit

1. participi masculí singular del verb rostir

Miscel·lània

• Síl·labes: ros·tit (2)
• Anagrames: sortit, trotis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC