Vés al contingut

asar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /əˈza/
Occidental:  nord-occidental /aˈza/
valencià /aˈzaɾ/, /aˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: De ase usat com a afèresi de casar, segle XIX.

Verb[modifica]

asar trans.

  1. (humorístic) casar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·sar (2)
  • Anagrames: rasa (revers), sara, Sara

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈsaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí assāre, segle XIII.

Verb[modifica]

asar trans. ‎(present aso, passat asé, futur asaré)

  1. rostir

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·sar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre asar