rostigueren
Català[modifica]
Verb[modifica]
rostigueren
- (col·loquial balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de rostir
- (col·loquial valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ros·ti·gue·ren (4)
- Anagrames: interrogues, interrogués, sortigueren