cuita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkuj.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkuj.ta/
	valencià /ˈkuj.ta/, /ˈkwi.ta/

• Rimes: -ujta
• Etimologia: Participi femení de coure [1].
• Etimologia: De cuitar [2].

Nom

cuita f. ‎(plural cuites)

1. cocció
2. Part d'una substància que es cou.

Traduccions

Part d'una substància que es cou

• Castellà: cochura ^(es) f.

Nom

cuita f. ‎(plural cuites)

1. pressa
2. Situació molt complicada.

Traduccions

Situació molt complicada

• Castellà: apuro ^(es) m.

Verb

cuita

1. Participi femení singular del verb coure.

Miscel·lània

• Síl·labes: cui·ta (2)
• Anagrames: actiu, actuí, actuï, acuit, citau, iacut

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB