Vés al contingut

apuro

De Viccionari
Potser volíeu: apuró

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

apuro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de apurar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·pu·ro (3)
  • Anagrames: aprou, pouar

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /aˈpu.ɾo/
  • Rimes: -uɾo
  • Etimologia: Deverbal d'apurar.

apuro m. ‎(plural apuros)

  1. destret, dificultat

Verb

[modifica]

apuro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb apurar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·pu·ro (3)
  • Anagrama: arupo

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre apuro