destret

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /dəsˈtɾet/, occidental /desˈtɾet/
  • Rimes: -et
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

destret m. ‎(plural destrets)

  1. Dret, derivat de la possessió del ban, que tenia el senyor jurisdiccional de jutjar i de castigar, d'exercir una força o violència sobre els seus vassalls. Aquest dret solia comportar que els pagesos restessin obligats a lliurar uns tributs, per exemple els derivats del fet que el senyor posseís el monopoli del molí, de la ferreria (lloçol), del forn o de la taverna.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·tret (2)
  • Anagrama: detrets

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
  • Jordi Bolòs, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pàg. 99. ISBN 84-297-4706-0