destret
Català[modifica]
Nom[modifica]
destret m. (plural destrets)
- Dret, derivat de la possessió del ban, que tenia el senyor jurisdiccional de jutjar i de castigar, d'exercir una força o violència sobre els seus vassalls. Aquest dret solia comportar que els pagesos restessin obligats a lliurar uns tributs, per exemple els derivats del fet que el senyor posseís el monopoli del molí, de la ferreria (lloçol), del forn o de la taverna.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: des·tret (2)
- Anagrama: detrets
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Jordi Bolòs, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pàg. 99. ISBN 84-297-4706-0