destret

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /dəsˈtɾɛt/, balear /dəsˈtɾət/, /dəsˈtɾɛt/
Occidental: /desˈtɾet/
  • Rimes: -ɛt
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom[modifica]

des·tret m. ‎(plural destrets)

  1. El destret era un dret, derivat de la possessió del ban, que tenia el senyor jurisdiccional de jutjar i de castigar, d'exercir una força o violència sobre els seus vassalls. Aquest dret solia comportar que els pagesos restessin obligats a lliurar uns tributs, per exemple els derivats del fet que el senyor posseís el monopoli del molí, de la ferreria (lloçol), del forn o de la taverna.[1]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Jordi Bolòs, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pàg. 99. ISBN 84-297-4706-0