cuocere

De Viccionari


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkwɔː.t͡ʃe.re/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí vulgar *cocere, derivat de coquere.

Verb[modifica]

cuocere trans., intr. ‎(pronominal cuocersi)

  1. coure

Conjugació[modifica]

Notes[modifica]

  • Per als temps compostos fa servir avere en usos transitius i essere en usos intransitius.
  • En registres literaris s’usa l’arrel coc-, però és més comú i acceptat l’arrel cuoc-

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cuò·ce·re (3)