cuocere

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkwɔː.t͡ʃe.re/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí vulgar *cocere, derivat de coquere.

Verb[modifica]

cuò·ce·re trans., intr. ‎(pronominal cuocersi)

  1. coure

Conjugació[modifica]

Notes[modifica]

  • Per als temps compostos fa servir avere en usos transitius i essere en usos intransitius.
  • En registres literaris s’usa l’arrel coc-, però és més comú i acceptat l’arrel cuoc-