faç

Potser volíeu: fac

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfas/
• Rimes: -as
• Homòfons: façs, fas
• Etimologia: Del llatí facies ‎(«aparença general, cara»), segle XIV. Doblet de fatxa via l’italià.

Nom

faç f. ‎(plural façs)

1. Superfície d'alguna cosa molt gran.

   La faç de la Terra.

Derivats

• façana

Traduccions

Traduccions

• Anglès: face ^(en)
• Castellà: faz ^(es)
• Francès: face ^(fr)
• Italià: faccia ^(it)

Verb

faç

1. (valencià, balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fer.

Variants

• faig

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

faç

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de fer

Variants

• fac, fai, fau