fe

Potser volíeu: Fe, fé

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈfɛ/, balear /ˈfə/, /ˈfɛ/

Occidental: /ˈfe/

• Rimes: -ɛ (nom)

• Pronúncia: /ˈfe/
• Rimes: -e (verb)
• Homòfon: fer
• Etimologia: Del llatí fides, segle XII.
• Anagrama: ef ^(alfagrama)

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. Confiança.
2. Creença en l'existència d'un ésser sobrenatural o en la religió que se'n deriva.

Derivats

• fefaent

Sinònims

• confiança, crèdit, seguretat
• religió

Traduccions

Traduccions: fe

• Alemany: Glaube ^(de) m.
• Anglès: faith ^(en)
• Castellà: fe ^(es)
• Eslovac: viera ^(sk) f.
• Esperanto: fido ^(eo)
• Francès: foi ^(fr)
• Gallec: fe ^(gl) f.

• Italià: fede ^(it) f.
• Llatí: fides ^(la) f.
• Polonès: wiara ^(pl) f.
• Portuguès: fé ^(pt) f.
• Retoromànic: fai ^(rm) f.
• Romanès: credinţă ^(ro) f.
• Rus: ве́ра ^(ru) f. ‎(vera)

Verb

fe ‎(infinitiu fer)

1. (ortografia del 2016, balear) forma alternativa de fé

Vegeu també

• Fe a la Viquipèdia

Català medieval

Verb

fe

1. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants

• fes