fe

Potser volíeu: Fe, fé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /ˈfɛ/ⓘ
	balear /ˈfə/, /ˈfɛ/
Occidental:	/ˈfe/

• Rimes: -ɛ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈfe/^ⓘ
• Rimes: -e
• Homòfons: fé, fer
• Etimologia: [1] Del llatí fides, segle XII.
• Etimologia: [2] Del llatí fēnum, segle XIII.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. confiança
2. Creença en l'existència d'un ésser sobrenatural o en la religió que se'n deriva.

Sinònims

• confiança, crèdit, seguretat
• religió

Derivats

• fefaent

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: geloof ^(af)
• Albanès: besim ^(sq)
• Alemany: Glaube ^(de) m.
• Anglès: faith ^(en)
• Àrab: إِيمَان‎ ^(ar) m.
• Armeni: հավատ ^(hy) ‎(havat)
• Búlgar: вя́ра ^(bg) f. ‎(viara)
• Castellà: fe ^(es) f.
• Coreà: 믿음 ^(ko) ‎(mideum)
• Danès: tro ^(da)
• Eslovac: viera ^(sk) f.
• Eslovè: vera ^(sl) f.
• Esperanto: fido ^(eo)
• Estonià: usk ^(et)
• Feroès: trúgv ^(fo) f.
• Francès: foi ^(fr) f.
• Friülà: fede ^(fur) f.
• Gallec: fe ^(gl) f.
• Georgià: რწმენა ^(ka) ‎(rtsmena)
• Grec: πίστη ^(el) f. ‎(pisti)
• Grec antic: πίστις ^(grc) f. ‎(pístis)
• Guaraní: jerovia ^(gn)
• Hebreu: אֱמוּנָה ^(he) f.
• Hindi: आस्था ^(hi)
• Hongarès: hit ^(hu)
• Islandès: trú ^(is) f.
• Italià: fede ^(it) f.
• Japonès: 信頼 ^(ja)
• Kazakh: сенім ^(kk) ‎(senim)
• Llatí: fides ^(la) f.
• Mongol: итгэл ^(mn)
• Neerlandès: vertrouwen ^(nl) n.
• Noruec: tro ^(no) m.
• Polonès: wiara ^(pl) f.
• Portuguès: fé ^(pt) f.
• Retoromànic: fai ^(rm) f.
• Romanès: credinţă ^(ro) f.
• Rus: ве́ра ^(ru) f. ‎(vera)
• Sànscrit: श्रद्धा ^(sa) f.
• Sard: fide ^(sc) f., fidi ^(sc) f.
• Suahili: imani ^(sw)
• Suec: tro ^(sv)
• Turc: inanç ^(tr)
• Txec: víra ^(cs) f.
• Ucraïnès: ві́ра ^(uk) f. ‎(vira)
• Vènet: fè ^(vec) f.
• Vietnamita: tin ^(vi)
• Xinès: 信念 ^(zh) ‎(xìnniàn)

Nom

fe m. ‎(plural fes)

1. (antic, dialectal) fenc

Verb

fe ‎(infinitiu fer)

1. (ortografia del 2016, balear) Forma alternativa de fé.

Miscel·lània

• Anagrama: ef ^(alfagrama)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Català antic

• Etimologia: Del llatí fēnum.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

Nom

fe m. ‎(plural fes)

1. fenc

Verb

fe

1. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants

• fes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfe/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del llatí fides.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

Relacionats

• fiel

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fe