crèdit
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia: /ˈkɾɛ.ðit/
- Etimologia: Del llatí credǐtum («préstec, deute»), derivat del verb creděre («tenir confiança»), segle XV
Nom[modifica]
crè·dit m. (plural crèdits)
- Confiança que inspira la veracitat d'algú.
- Diners prestats per un banc a partir de la confiança que inspira la solvència econòmica del qui el demana.
- Unitat didàctica que concreta un aprenentatge, que és impartida en un nombre d'hores determinat i que serveix per a valorar un curs o una assignatura.
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Confiança que inspira la veracitat
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- crèdit. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot