crèdit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: credit, crédit


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɾɛ.ðit/
  • Etimologia: Del llatí credǐtum ‎(«préstec, deute»), derivat del verb creděre ‎(«tenir confiança»), segle XV

Nom[modifica]

crèdit m. ‎(plural crèdits)

  1. Confiança que inspira la veracitat d'algú.
  2. Diners prestats per un banc a partir de la confiança que inspira la solvència econòmica del qui el demana.
  3. Unitat didàctica que concreta un aprenentatge, que és impartida en un nombre d'hores determinat i que serveix per a valorar un curs o una assignatura.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: crè·dit (2)

Vegeu també[modifica]