fes

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fés


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (adjectiu, nom, verb fendre)
Oriental: central /ˈfɛs/, balear /ˈfəs/, /ˈfɛs/
Occidental: /ˈfes/
  • Pronúncia(i): (verb fer) /ˈfes/
  • Rimes: -es
  • Etimologia: Adjectiu i verb fendre, del llatí fissum, participi de findō.

Adjectiu[modifica]

fes m. ‎(femení fesa, plural masculí fesos, plural femení feses)

  1. Mig partit amb un tall llarg.
  2. esquerdat, trencat

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fes f. pl.

  1. forma plural de fe

Verb[modifica]

fes

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer
  3. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer

Verb[modifica]

fes

  1. participi masculí singular del verb fendre

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: efs (alfagrama)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

fes

  1. segona persona singular (tu) del passat de fer
  2. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de fer
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de fer
  4. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants[modifica]