findo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfɪn.doː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic fendo («clavar, ferir»), de l'arrel protoindoeuropea *bheid («copejar»).

Verb[modifica]

findō ‎(1a present?), findis ‎(2a present), findere ‎(infinitiu), fidī ‎(perfet), fissum ‎(supí)

  1. separar, trencar, asclar, dividir

Derivats[modifica]

vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.127