feu

Potser volíeu: feü, féu

Català

Rimes: -ɛw
Etimologia: Nom: del llatí vulgar *feus, del fràncic *fehu ‎(‘possessió’), segle X.

feu m. ‎(plural feus)

Domini que concedia un rei o un noble al seu inferior a canvi d'un jurament de fidelitat.
Per extensió, àmbit dominat per algú.

feu

Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fer.
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb fer.
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fer.
(literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.

feu m. ‎(plural feus)

feu f. ‎(plural feus)

forma alternativa de fou ‎(‘gola’)
«Manà al dit noble que tantost que ·s reculís et que se ·n muntàs per la feu de Roma, et no s' aturàs enloch tro que fos ab lo papa.» (Ramon Muntaner, Crònica, s. XIV)

feu

feu m. ‎(femení feue, plural masculí feus, plural femení feues)

feu m. ‎(plural feux)