Vés al contingut

feu

De Viccionari
Potser volíeu: feü, féu

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom, verb 3a sing.) /ˈfew/
  • Rimes: -ew
  • Pronúncia(i): (verb 2a pl.)
Oriental: central /ˈfɛw/
balear /ˈfəw/, /ˈfɛw/
Occidental: /ˈfew/
  • Rimes: -ɛw
  • Etimologia: Nom: del llatí vulgar *feus, del fràncic *fehu («possessió»), segle X.

feu m. (plural feus)

  1. Domini que concedia un rei o un noble al seu inferior a canvi d'un jurament de fidelitat.
  2. Per extensió, àmbit dominat per algú.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

feu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fer.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb fer.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fer.
  4. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.

Variants

[modifica]
  • [4] féu (grafia obsoleta)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

feu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de fer
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de fer
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de fer

Variants

[modifica]

Francès

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

feu m. (femení feue, plural masculí feus, plural femení feues)

  1. Difunt

feu m. (plural feux)

  1. foc
  2. semàfor
  3. llum (semàfor, vehicle)

Compostos i expressions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en francès
  • Entrada «feu» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).