feu

De Viccionari
Potser volíeu: feü, féu


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom, verb féu) /ˈfew/
  • Rimes: -ew
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈfɛw/
balear /ˈfəw/, /ˈfɛw/
Occidental:  /ˈfew/
  • Rimes: -ɛw
  • Etimologia: Nom: del llatí vulgar *feus, del fràncic *fehu ‎(«possessió»), segle X.

Nom[modifica]

feu m. ‎(plural feus)

  1. Domini que concedia un rei o un noble al seu inferior a canvi d'un jurament de fidelitat.
  2. Per extensió, àmbit dominat per algú.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

feu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fer
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb fer
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fer
  4. (ortografia del 2016) forma alternativa de féu

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

feu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de fer
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de fer

Variants[modifica]


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

feu m. ‎(femení feue, plural masculí feus, plural femení feues)

  1. Difunt

Nom[modifica]

feu m. ‎(plural feux)

  1. foc
  2. semàfor
  3. llum (semàfor, vehicle)

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en francès
  • Entrada «feu» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).