difunt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈfun/ⓘ
	balear /diˈfunt/, /diˈfun/
Occidental:	nord-occidental /diˈfun/
	valencià /diˈfunt/, /diˈfun/

• Rimes: -unt
• Etimologia: Del català antic defunt, de defunct, del llatí dēfūnctus, participi del verb dēfungor ‎(«executar, acomplir»), per la metàfora vīta dēfungī ‎(literalment «concloure la vida»), segle XIII.

Adjectiu

difunt m. ‎(femení difunta, plural masculí difunts, plural femení difuntes)

1. Que ha mort.

Sinònims

• mort, finat

Traduccions

Que ha mort

• Anglès: deceased ^(en), defunct ^(en)
• Castellà: difunto ^(es)
• Francès: défunt ^(fr), décédé ^(fr)
• Italià: defunto ^(it) m.

Nom

difunt m. ‎(plural difunts, femení difunta)

1. Persona que ha mort.

Sinònims

• mort

Traduccions

Persona que ha mort

• Anglès: deceased ^(en), defunct ^(en)
• Castellà: difunto ^(es) m.
• Francès: défunt ^(fr) m.
• Italià: defunto ^(it) m.
• Romaní: mulo ^(rom) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·funt (2)
• Heterograma de 6 lletres (dfintu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot