difunt

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /diˈfun/, balear /diˈfunt/
Occidental: nord-occidental /diˈfun/, valencià /diˈfunt/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Del llatí defunctus, participi del verb defungi ‎(«executar, acomplir»), format pel prefix de- ‎(«direcció a») i el verb fungi ‎(«acomplir, acabar»).

Nom[modifica]

di·funt m. ‎(plural difunts, femení difunta)

  1. Persona que ha mort.

Sinònims[modifica]

mort, finat

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]