trobeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈβɛw/
	balear /tɾoˈbəw/, /tɾuˈbɛw/
Occidental:	/tɾoˈbew/

• Rimes: -ɛw

Verb

trobeu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de trobar.

   [Vosaltres/vós] trobeu o trobau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que vosaltres/vós] trobeu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb trobar.

   Trobeu o trobau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·beu (2)
• Heterograma de 6 lletres (beortu)
• Anagrames: botreu, broteu, obture, torbeu

Català antic

Verb

trobeu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de trobar

Variants

• trobets