trobava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈβa.βə/, balear /tɾuˈba.və/
Occidental:	/tɾoˈβa.βa/, /tɾoˈba.va/

• Rimes: -ava

Verb

trobava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trobar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trobar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ba·va (3)
• Anagrames: brotava, torbava

Català antic

Verb

trobava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de trobar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de trobar