trobau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈβaw/
	balear /tɾoˈbaw/, /tɾuˈbaw/
Occidental:	/tɾoˈbaw/

• Rimes: -aw

Verb

trobau

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de trobar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb trobar.

Variants

• trobeu

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bau (2)
• Heterograma de 6 lletres (abortu)
• Anagrames: brotau, obtura, obturà, taburó, torbau

Català antic

Verb

trobau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de trobar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de trobar

Variants

• [1] trobats
• [2] trobats