trobau

Català

• Pronúncia: /tɾuˈβaw/
• Rimes: -aw
• Anagrames: obtura, obturà, taburó, torbau

Verb

tro·bau

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de trobar

   [Vosaltres/vós] trobeu o trobau.

2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb trobar

   trobeu o trobau [vosaltres/vós].

Català medieval

Verb

trobau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de trobar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de trobar

Variants

• [1] trobats
• [2] trobats