troben

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾɔ.βən/, occidental /ˈtɾɔ.βen/

Verb

troben

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de trobar.
2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que ells/elles/vostès] trobin o troben.

3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb trobar.

   Trobin o troben [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ben (2)
• Heterograma de 6 lletres (benort)
• Anagrames: broten, torben

Català antic

Verb

troben

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de trobar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de trobar
3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de trobar