Vés al contingut

pensar

De Viccionari
Potser volíeu: PENSAR

Català

[modifica]
Oriental:  /pənˈsa/
Occidental:  nord-occidental /penˈsa/
valencià /penˈsaɾ/, /penˈsa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: pensà
  • Etimologia: Del llatí pensare, segle XII, de pendere ‎(«pesar, penjar»), perquè durant el procés de pensar sospesem diferents opcions. Doblet del patrimonial pesar.

Verb

[modifica]

pensar intr., trans., pron. ‎(pronominal pensar-se, pensar-s'hi)

  1. Aplicar la raó per a resoldre un problema.
  2. Tenir una idea, aplicar un concepte.
  3. Reflexionar ponderant diferents opcions abans de prendre una solució.
  4. Usar el cervell
  5. Creure, opinar.
    Jo penso que potser estàs equivocat.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: penso, pensa, pensem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pensar

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /penˈsaɾ/, meridional \peŋˈsaɾ\
Americà: alt /p(e)nˈsaɾ/, baix \peŋˈsaɾ\, austral /penˈsaɾ/

Verb

[modifica]

pensar ‎(present pienso, passat pensé, futur pensaré)

  1. pensar
  2. acivadar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pen·sar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aenprs)