pensar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pənˈsa/
Occidental: nord-occidental /penˈsa/, valencià /penˈsaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: pensà
  • Etimologia: Del llatí pensare, segle XII, derivat de pendere ‎(«pesar, penjar»), perquè durant el procés de pensar sospesem diferents opcions.

Verb[modifica]

pen·sar intr., trans., pron. ‎(pronominal pensar-se)

  1. Aplicar la raó per a resoldre un problema.
  2. Tenir una idea, aplicar un concepte.
  3. Reflexionar ponderant diferents opcions abans de prendre una solució.
  4. Usar el cervell
  5. Creure, opinar.
    Jo penso que potser estàs equivocat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: penso, pensa, pensem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: pensar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

pen·sar ‎(present pienso, passat pensé, futur pensaré)

  1. pensar
  2. acivadar