pensar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: PENSAR


Català
[modifica]

Oriental: /pənˈsa/
Occidental: nord-occidental /penˈsa/, valencià /penˈsaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: pensà
  • Etimologia: Del llatí pensare, segle XII, de pendere ‎(«pesar, penjar»), perquè durant el procés de pensar sospesem diferents opcions. Doblet del patrimonial pesar.

Verb[modifica]

pensar intr., trans., pron. ‎(pronominal pensar-se)

  1. Aplicar la raó per a resoldre un problema.
  2. Tenir una idea, aplicar un concepte.
  3. Reflexionar ponderant diferents opcions abans de prendre una solució.
  4. Usar el cervell
  5. Creure, opinar.
    Jo penso que potser estàs equivocat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: penso, pensa, pensem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pensar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /penˈsaɾ/, meridional \peŋˈsaɾ\
Americà: alt /p(e)nˈsaɾ/, baix \peŋˈsaɾ\, austral /penˈsaɾ/

Verb[modifica]

pensar ‎(present pienso, passat pensé, futur pensaré)

  1. pensar
  2. acivadar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pen·sar (2)