penso

Català

• Anagrames: opens, penos, peons, posen, sopen

Verb

pen·so

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar

Llatí

• Pronúncia: /ˈpɛn.soː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de pendō.

Verb

pēnsō ‎(1a present^?), pēnsās ‎(2a present), pēnsāre ‎(infinitiu), pēnsavī ‎(perfet), pēnsatum ‎(supí)

1. ponderar, jo pondero
2. pesar, jo peso
3. considerar, jo considero, valorar, jo valoro

Nom

pēnsō

1. datiu singular de pēnsum
2. ablatiu singular de pēnsum