penso

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɛn.su/, occidental /ˈpen.so/

Verb[modifica]

penso

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar

Miscel·lània[modifica]


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpen.so/
  • Etimologia: De l'arrel √pens i la desinència -o.

Nom[modifica]

penso ‎(acusatiu penson, plural pensoj, plural acusatiu pensojn)

  1. pensament

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pen·so (2)

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia en esperanto
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre penso


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpɛn.soː/
  • Etimologia: Forma freqüentativa de pendō.

Verb[modifica]

pēnsō ‎(1a present?), pēnsās ‎(2a present), pēnsāre ‎(infinitiu), pēnsavī ‎(perfet), pēnsatum ‎(supí)

  1. ponderar, jo pondero
  2. pesar, jo peso
  3. considerar, jo considero, valorar, jo valoro

Nom[modifica]

pēnsō

  1. datiu singular de pēnsum
  2. ablatiu singular de pēnsum