ponés

Català

Verb

ponés

1. (col·loquial central) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb pondre
2. (col·loquial central) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb pondre

Variants

• [1] ponguessa, ponguessi, pongués, ponguera
• [2] ponguessi, pongués, ponguera

Miscel·lània

• Síl·labes: po·nés (2)
• Anagrames: opens, penos, penso, peons, posen, sopen